5 de gen. 2011

Entrevista a na Carmen Lara Astiz

El darrer dijous de 2010 van anar a visitar a na Carmen i en Quim a casa seva.

Na Carmen Lara Astiz és arqueòloga i va néixer a Lizarra, un pobla de Navarra. Va estudiar Història de gran i es va especialitzar en prehistòria a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ara està treballant amb les restes ceràmiques trobades a les excavacions de Bintaufa i ens va mostrar els dibuixos quue ha fet per documentar l'excavació d'urgència de la necròpolis.




De pas, vaig aprofitar per fer-li aquesta entrevista...

Jordi: Per què et vas fer arqueòloga?

Carmen: Perquè sempre m'ha agradat molt. De petita m'agradava molt allò d'excavar en el terra i cercar coses.

Jordi: A on has fet excavacions?

Cermen: A Catalunya, Navarra, França, Menorca i Xipre.

Jordi: Per què et vas interessar per l'arqueologia talaiòtica de Menorca?

Carmen: Perquè vaig començar a estudiar la prehistòria a Barcelona i em van convidar a fer excavacions a Menorca durant 2 anys i me va agradar molt.

Jordi: Estudies alguna cosa en especial?

Carme: Estic fent la tesi doctoral sobre les estructures de combustió de l'època talaiòtica: foganyes, llars, forns.
La combustió es un efecte que es produeix quan cremes alguna cosa i el tipus d'estructura utilitzada ens pot donar molta informació. Estudiem les estructures fixes, que solen estar enceses de forma continua i acumulen molta cendra. S'empraven per cuinar i coure aliments i ceràmiques. A les cendres podem trobar restes d'aliments i també trossos de vaixelles o peces ceràmiques.


Segons Viquipedia, http://ca.wikipedia.org/wiki/Combusti%C3%B3

//... La combustió es una reacció química en la qual un element combustible es combina amb un altre oxidant (generalment oxigen en forma de O2 gasós), desprenent calor i produint un òxid. Els tipus més freqüents de combustibles són els materials orgànics que contenen carboni i hidrogen. El producte d'aquestes reaccions pot incloure monòxid de carboni (CO), diòxid de carboni (CO2), aigua (H2O) y cendra. ...//

19 d’oct. 2010

Monumentos del "Camí de Cavalls": Basílica paleocristiana de Cap des Port

El pasado domingo mi familia y yo, acompañados de una amiga, hicimos caminando un tramo del Camí de Cavalls comprendido entre el Arenal de Son Saura y Ses Salines Velles, en Fornells.

Partimos desde el aparcamiento de Son Parc pasando junto a la depuradora, donde se encuentra el portell que da acceso al camino...


Todo el tramo de camino que discurre por la zona de la Mola de Fornells está flanqueado de carteles que decian: PROPIEDAD PRIVADA, PROIBIDO PASAR o advertencias de Zona de Caza. Lo más triste fué comprobar que no podíamos llegar a Cala Roja, ya que para ello hay que acceder por un camino privado.

Durante la excursión vimos garzas, setas y hasta encontramos un pequeño erizo muerto.

Cuando llegamos a la zona de las salinas visitamos las ruinas de la basílica paleocristiana descubierta en el año 1958.





La basílica data del S.V y se utilizó hasta el S.VII. Parce que se usó como convento o monasterio ya que es muy grande y tiene muchas dependencias.

La pila baptismal es una piscina con forma de estrella.

Después continuamos la excursión hasta llegar a Ses Salines.

25 de set. 2010

Com arribar a sa Torre de'n Galmés?

Si agafeu el cotxe teniu que anar per la carratera d'Alaior cap a Son Bou.
A la foto veureu el desviament i la ruta a seguir, passant pel Centre d'Interpretació. Lloc molt important que cal visitar abans d'anar al poblat talaiòtic.

Si voleu més informació podeu visitar aquetes pàgines web:
http://www.menorcaweb.com/reportatges/jaciments-arqueologics/poblat-talaiotic-de-torre-en-galmes/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_d%27en_Galm%C3%A9s
http://www.arqueotur.org/yacimientos/torre-den-galmes.html

16 de set. 2010

Torre d'en Gaumés

Sa Torre de'n Gaumés (o Torre de'n Galmés) és el poblat talaiòtic més gran de les Balears, superant una extensió de 62.000 m2.

El poblat està format per:
  • 3 talaiots
  • Conserva una part de la murada
  • Te la taula rompuda per la part superior. A la foto es pot veure que la pedra de dalt, capitel, està col·locada al costat de la base. La part inferior de la T sembla que està trencada per la seva part superior ja que trob que li falta un tros. El capitel, situat al damunt d'unes pedres, dona la sensació de ser un altar. En Quim va explicar al meu pare que durant l'època Romana van utilitzar el capiel com a tomba excavant-hi el forat que es veu a la foto.
  • Hi ha restes de moltes cases talaiòtiques, organitzades en diferents cercles. El més conegut és el Cercle de Carthaillac, anomenat així en honor de l'aqueòleg francés que el va estudiar.
  • Hi ha varies coves, algunes emprades com hipogeus i també aljubs de recollida d'aigua de pluja amb un sistema molt curiós per fer-la neta (decantadors).
  • També es troben sales hipòstiles al costat d'algunes cases talaiòtiques.

Molt aprop hi ha una construcció megalítica coneguda amb el nom de Ses Roques Llises... ja parlarem d'ella més envant.

Vista del recinte de la taula. La taula està trencada.
Restes de casa talaiòtica amb cova
Part d'una casa talaiòtica. Es veuen els accessos a les diferents habitacions.
  
Sala hipòstila